La VII Edición de los premios Pepe Monforte donde se premiaría a Jorge Guarro y a la Real Academia de Cultura Valenciana, evidenciaron el malestar reinante entre el colectivo aglutinador de la mayoría de fallas de Valencia y la Junta Central Fallera.
“Si se nos engaña, manipula, o se nos dirige hacía un interés ajeno a las fallas, las fallas sabrán lo que tienen que hacer, y lo harán” Así de contundente terminaba su alocución el presidente de la Interagrupación de Fallas de Valencia, Jesús Hernández Motes, con motivo de la VII Edición de los premios Pepe Monforte Tudela.
Unos galardones entregados por la Interagrupación de Fallas de Valencia en el salón de actos del Ateneo Mercantil de Valencia la tarde noche del 4 de diciembre, y que contarían con la presencia de la Fallera Mayor de Valencia, Alicia Moreno Morales, así como su corte de honor, y la ausencia destacada del concejal de Cultura Festiva, Pere Fuset.
Con la actuación del Grupo de Baile Regionales Infantil de la Falla Progreso - Teatro La Marina y tras recordar la figura del siempre añorado Pepe Monforte, sería llamada al escenario Rosa Oliete Aleixandre, viuda de Pepe Monforte, y que junto al presidente de la Interagrupación, recibirían a la Fallera Mayor de Valencia 2016, y su corte de honor.
Josep Ynat, secretario de la Interagrupación, daría lectura del acta por la que tras votación de todas las agrupaciones integrantes de la Interagrupación de Fallas de Valencia, se otorgaba el premio Pepe Moforte Tudela en su modalidad colectiva, a la Academia de Cultura Valenciana. Un premio concedido a la entidad que en 2015 cumple su primer centenario de vida, por su defensa de la lengua valenciana, y los valores culturales del pueblo valenciano.
El vicedecano de la centenaria entidad, Daniel Sala Giner, sería el encargado de recibir el galardón, agradeciendo a los presentes el gesto, y sintiéndose complacido al entender que estos reconocimientos simbolizan la perdurabilidad de nuestra lengua y cultura.
Nuevamente el secretario de la Interagrupación sería el encargado de leer el acta donde se fallaba el premio Pepe Moforte en su categoría individual, y que tras la pertinente votación recaería en la presente edición en la persona de Jorge Guarro Monllor ex vicepresidente de Junta Central Fallera, y principal artífice del proyecto para la catalogación de las Fallas como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.
El actual Delegado de Promoción Exterior de JCF agradecería el galardón compartiéndolo entre otros con todos los integrantes del equipo formado para el cometido, y haciendo una especial mención a la figura de su padre, quien se sentiría orgulloso de que su hijo recibiera el citado galardón junto a una entidad como la RACV. Jorge Guarro no eludió la polémica suscitada por su situación personal, dejando claro que no tiene motivo alguno para ocultarse, y mucho menos es momento para ser cobarde.
Con las correspondientes fotos de familia y la actuación del Grupo de Baile Regionales de la Falla Progreso - Teatro La Marina, sería el presidente de la Interagrupación quien cerraría el acto con un discurso contundente, donde se evidenciaría el malestar reinante en el colectivo “No son tiempos de tranquilidad en nuestro mundo festivo. Los falleros no queremos saber nada de historias partidistas, ni de dictados políticos, lingüísticos ni económicos. Los falleros no queremos saber nada de intereses de estos o de aquellos. Los falleros no quieren hacer política, y nunca han querido hacerla”. un discurso que les adjuntamos en toda su extensión, y que cerraría un acto para posteriormente celebrar una cena de hermandad, a la que ahora sí, acudiría el concejal de Cultura Festiva.
Discurso de Jesús Hernández Motes
Presidente Interagrupación de Fallas de Valencia
Nos hem reunit ací hui per fer entrega dels Premis que, anualment, concedix l'Interagrupació de Falles de Valéncia, els Premis Pepe Monforte, que enguany complixen la seua sèptima edició.
Els jurats convocats a l'efecte han decidit concedir a títul individual, el Premi Pepe Monforte a Jorge Guarro i Monllor, per la direcció i coordinació de la campanya per obtindre el reconeiximent de les falles com a Patrimoni Inmaterial de l'Humanitat per la UNESCO, enhorabona Jorge.
Igualment, van decidir premiar a títul colectiu, a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en l'any del Centenari de la seua creació, per la seua defensa, ensenyança i difusió de la llengua i cultura valenciana davant tantes i tantes agressions externes, que una llengua minoritària com la nostra, ha sofrit a lo llarc dels seus cent anys d'història. Enhorabona als representants de la RACV.
Senyores, senyors, L'Interagrupació de Falles de Valéncia, és la entitat associativa que reunix més voluntats falleres de tota la nostra Comunitat. I dic be, voluntats, donat que la Junta Central Fallera no conta perque és d'adscripció obligatòria, no voluntària. Lliurement les comissions falleres de Valéncia s'unixen a la mateixa i dia a dia van unificant la seua veu, llunt de qualsevol ingerència política, lo que fa de l'Interagrupació, al meu entendre, la veu més representativa de les falles, en l'actualitat.
No son temps de tranquilitat al nostre món fester. Els fallers no volen saber res d'històries partidistes, ni de dictats polítics, llingüístics ni econòmics. Els fallers no volen saber res d'interessos d'estos o d'aquells. Els fallers no volen fer política i mai han volgut fer-la.
En temps de la dictadura, era l'únic lloc on democràticament se prenien decisions, l'únic lloc, on se donaven la mà els poderosos i els manco agraciats. On davant d'una taula, tots tenien dret a parlar, i a ser escoltats.
Possiblement per això, perque no se fea política en les falles, les falles se venien com una festa poc reivindicativa, respecte a la situació política del país. En temps de la dictadura, les falles eren la festa, feyen festa i es dedicaven a fer festa, pero sempre mantenint una llengua viva, un teatre en la nostra llengua, unes costums i tradicions valencianes. Eren en temps de foscor, l'únic reducte de valenciania i cultura valenciana al carrer. I clar que la situació regnant va introduir-se en la festa, lo va fer, com també lo feu en tota organisació de qualsevol tipo eixa época.
Tradició no vol dir falta d'evolució, defendre-la no vol dir ser un retrògrat, i el faller és plural, no és gent de dreta, com alguns salvapàtries en la possessió de la veritat absoluta, van fer creure, despreciant-la i volent llevar-li tot el seu valor cultural, històric i econòmic. Sembla que per ad ells era una festa del passat i havia que acabar en ella.
Per sort, o per interés, nos dona igual, ara sembla que és una festa interessant, pero els fallers, als que els agrada sentir-se, ara, valorats pels que fa quadre dies els insultaven, no estan disposts a acceptar-lo a qualsevol preu, com si fórem víctimes d'una moda.
La defensa de les tradicions, nos ha fet candidats a ser Patrimoni Immaterial de l'Humanitat, això que tan be queda, no pot quedar en una medalla més, un cartell, un títul. Deu servir per seguir, CONTINUAR, mantenint viva la tradició.
Ningú ha inventat, ni va inventar res, és la veu del poble que han mantingut viva els fallers, cap polític, ni cap interés.
I una part d'eixa tradició la simbolisa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Entitat que sense influències interessades de forans, que no miren pels nostres interessos, sense ser filial de cap ent de fora de les nostres fronteres, ha mantingut viva la nostra llengua. L'ha dotada de normes, de regles. Ha creat diccionaris normatius, s'ha constituït en guardià de la nostra cultura, editant llibres en Valencià, patrocinant mostres inequívoques de cultura pròpia i s'ha enfrontat als que la malbarataven, feyen dubtar del seu valor, dubtaven de la seua existència o intentaven prostituir-la, quan no vendre-la.
Els fallers, representats per l'Interagrupació de Falles, no volen saber res d'interessos de ningú, no volen saber res de corrents llingüístiques ni de discussions sobre el sexe dels àngels. Els fallers sol volen que els deixen viure en pau. Que els deixen fer la seua festa en pau. Que no els discriminen en els seus drets respecte als veïns no fallers, perque ells, els fallers, també som veïns.
Volem respectar, si, pero que també nos respecten i si des de l'Ajuntament, al qual en l'actualitat estem reglamentàriament lligats, se nos margina o no se nos torna, tot eixe cabal de riquea que la festa, que els fallers donem a la ciutat, alguna cosa falla. I no estic parlant de diners, em referixc a ajudar, a colaborar en les falles, a deixar-nos complir el rito de la festa, en respecte i colaboració en el rest dels ciutadans, llevant i no posant-ne més traves a l'hora de fer nostra festa.
L'Interagrupació representa la veu majoritària del món faller, i se mereix un respecte, i si algú se creu que està per davant del be i del mal, rebrà de les falles el mateix tracte, si indiferència, indiferència, si amistat i colaboració, amistat i colaboració, si és despreci lo que rep, els fallers sabrem perfectament lo que tenim que fer.
Des d'ací vullc demanar-les als representants de Junta Central Fallera, que tinguen paciència, que no vullguen córrer massa, que els canvis, que possiblement foren necessaris en la festa, no se tenen perqué fer en dos dies, i que no se té perqué canviar allò que funciona, allò que les falles entenen com correcte. No prenguen decisions massa accelerades, com si se les acabara el temps. No busquen tolls on no hi han, per ficar-se en ells i per favor, siguen honests en els fallers. Els fallers fa temps que fugim de la grandiloqüència, això és cosa d'atres temps. La vida, i possiblement la manca de diners nos han baixat a la realitat. No volem sentir més frases rimbombants, ni que ningun trilero nos venga la moto, ni que se nos faça la pilota, volem realitats. Cuiden les formes. No tot és contingut, la forma diu molt i hi ha que cuidar-la.
Estem per crear ponts, l'Interagrupació sempre estarà per la unió, per anar tots de la mà. Si se nos enganya, manipula o se nos dirigix cap un interés alié a les falles, les falles sabran lo que tenen que fer, i lo faran.
Enhorabona de nou als premiats, i bona vesprada.
