Julio Torras y el Ateneo Mercantil de Valencia reciben los premios Pepe Monforte en su VIII Edición, junto a la Pirotecnia Accitana María Angustias que recibe el premio ONCE Pepe Monforte a la solidaridad.
La VIII Edición de los premios Pepe Monforte i Tudela, convocados por la Interagrupación de Fallas de Valencia serían el punto de atención en la tarde de ayer jueves 17 de noviembre en el Salón de Actos del Ateneo Mercantil de Valencia.
El acto contaría con la presencia de la Fallera Mayor de Valencia 2017, Raquel Alario, su Corte de Honor, así como con el concejal de Cultura Festiva, Pere Fuset; la concejala del grupo socialista, Sandra Gómez, y el concejal del grupo popular, Félix Crespo.
En primer lugar se realizaría la entrega del premio solidaridad 2016 a cargo del Delegado Territorial de la ONCE en la Comunidad Valenciana, José Manuel Pichel, junto a Rosa Oliete Aleixandre, viuda de Pepe Monforte, y el presidente de la Interagrupación, Jesús Hernández Motes. Oliete destacaría el trabajo realizado por la pirotecnia con una mascletà estudiada para integrar a los invidentes en un espectáculo como la mascletà.
Posteriormente sería el turno del premio Pepe Monforte colectivo, y que por votación de todos los presidentes de la Inter recaería en el Ateneo Mercantil de Valencia, su presidenta Carmen de Rosa Torner, junto a su directiva, recibiría el galardón agradeciendo la deferencia en nombre de los 4.000 socios del Ateneo, y reiterando el compromiso de la institución entre la sociedad civil y el colectivo fallero.
Cerrando la entrega de galardones, se entrgaría el premio individual Pepe Monforte Tudela, al fallero Julio Torras Simó., de quien destacaría posteriormente el presidente de la Interagrupación “una vida de lluita i donant la teua opinió sobre i per a les falles”. Torrás recibiría el aplauso unánime de los presentes, y emocionado agradecería el galardón, no dejando de recordar las palabras de su amigo Pepe Monforte.
El acto concluiría con el discurso realizado por Jesús Hernández Motes, quien no desaprovecharía la ocasión para reclamar un mayor compromiso de las instituciones “Tirem en falta alguna palmadeta en l’esquena ad este colectiu. Open de Tenis, Hipica, America’s Cup, Formula Un i atres tants... quants millons d’euros gastats i que per goig de quatre, estem pagant tots i pagaran els nostres fills. ¿I a les falles? Una aportació mínima de l’Ajuntament... i s’ha acabat”.
El presidente de la Interagrupación tampoco quiso dejar la polémica que actualmente recorre el colectivo fallero, dejando clara la necesidad de solucionar los problemas del colectivo y su libertad cultural: “Devem solucionar els grans problemes tenim, veïns, casals, permissos, normatives, de finançament, i molts mes, sentir als fallers sempre es positiu, n’hi han llínies roges que abans no podíem chafar i si que es tenen que poder borrar. Pero una cosa no lleva l’atra: tampoc puc oblidar ni oblidaré a persones ilustres que sé que vos sonaran: el pare Lluis Fullana, Menendez Pidal, Miguel de Cervantes, Tierno Galván... tots ells van defendre i parlar be de la nostra rica llengua valenciana, diferenciant la nostra llengua d’atra aliena. No l’oblideu”
Dejando sobre el salón una reflexión personal pero también como presidente de la Interagrupación: “el faller fa i calla, fa i calla... la nostra llabor com Interagrupació, és que el món faller deixe de callar i parle, que parle, i parlarà”
Su discurso lo cerraía con los versos de Enrique Almero, los cuales dejarian más si cabe, la opinión de una gran parte del colectivo fallero: “D’ací felicitar als dos premiats, i ya veus Pere, no som quatre gats”
Discurso Jesús Hernández Motes VIII Edición Premios Pepe Monforte i Tudela
Fallera Major de Valéncia, President de la Junta Central Fallera, regidors de l’Ajuntament, representant territorial de la ONCE senyora Rosa Oliete, premiats, presidents d’agrupació, fallers i amics tots, bona nit.
Hui és un dia important per nostra organisació fallera. Fem entrega del premi anual a persones i entitats que lluiten a diari per defendre i engrandir el món de les falles i que porta el nom d’un gran lluitador, que va defendre les nostres costums i tradicions: Pepe Monforte i Tudela. Gran faller, valencià i creent de la força i unió de les falles.
Julio Torras i Simó, hui reps de part de molts amics un premi més que mereixcut. Tota una vida de lluita i donant la teua opinió sobre i per a les falles. Eres l’eixemple per a molts, i estant més o manco d’acort en les teues opinions o sugerències, sempre mereix la pena escoltar-te, perque de tu s’aprén, tant a ser faller, com a fer falla, com a amar la nostra festa gran. Eres un gran faller i la teua importància en esta festa hui te va ser reconeguda per l’Interagrupació de Falles de Valéncia.
L’Ateneu Mercantil de Valéncia. Centenària institució que dia a dia nos demostra en fets, la seua implicació i colaboració en el món faller i en la societat valenciana, respectant les seues tradicions i per això fent més gran la nostra festa. No sol cedint les seues instalacions, també organisant charreres, tertúlies, colaborant sempre en qualsevol entitat festiva i social valenciana. Sou un eixemple d’implicació en la nostra festa. l'Interagrupació de Falles de Valéncia vos dona la més cordial enhorabona i vos crida a continuar colaborant i ajudant ad un gran colectiu que tant oferix a la nostra ciutat.
De la mateixa manera, volem donar l’enhorabona i les gràcies a la Organisació Nacional de Cegos de Espanya, ONCE per la creació d’un premi anual a l'espirit solidari de colaboració en la nostra societat. Gràcies Delegada en nom propi, així com de tots els fallers, de totes les comissions i agrupacions que formem l’Interagrupació.
Només queden 15 dies, per que les falles siguen declarades per l’UNESCO, Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, i els fallers se pregunten ¿qué guanyem, i qué guanyen les nostres comissions?. Un reconeiximent internacional, si ¿pero… qué més? Les falles seran sempre els que els fallers vullguen, i lo que els fallers volen és ajuda per poder continuar celebrant-les en llibertat. Esperem que eixe reconeiximent siga eixa ajuda que tant trobem a faltar per les administracions en les nostres relacions diàries en elles.
Volem donar les gràcies públicament a totes les persones que posaren en marcha el proyecte, a Félix i a Jorge, a Paco per continuar-lo, a l’ADEF pel treball realisat i a Pere i a l’actual equip de govern per continuar e insistir en ser, per fi, reconeguts.
Després del SI vindrà el treball dur per conseguir que tot lo plantejat en el proyecte, siga mantingut en el temps: pirotècnia, telers de seda, poetes festius, bandes de música, falles… etc. Difícil repte.
Esta institució, l’Interagrupació, no serà este any qui alce la veu per defendre un dret dels fallers i valencians: expressar-nos en la nostra llengua que repetixc, és UN DRET.
Ni tampoc caldrà que els recorde un acort assambleari en votació lliure dels presidents, ni que se té que respectar, puix les paraules dels presidents son les veus dels màxims representants de la festa. L'assamblea es SOBERANA que no és tan sols una paraula, i té que seguir sent aixina. Els grans problemes dels fallers s'obliden, per culpa de defendre o canviar les coses perque estem parlant d’una festa que vivim tots i compartim tots, i som gent en moltes sensibilitats, moltíssimes i eixa és la seua grandea. Mai uns quants deuen manar sobre la gran majoria de les voluntats.
Devem SOLUCIONAR els grans problemes tenim, veïns, casals, permissos, normatives, de finançament, i molts mes, sentir als fallers sempre es positiu, n’hi han llínies roges que abans no podíem chafar i si que es tenen que poder borrar.
Pero una cosa no lleva l’atra: tampoc puc oblidar ni oblidaré a persones ilustres que sé que vos sonaran: el pare Lluis Fullana, Menendez Pidal, Miguel de Cervantes, Tierno Galván… tots ells van defendre i parlar be de la nostra rica llengua valenciana, diferenciant la nostra llengua d’atra aliena. No l’oblideu.
No puc deixar passar esta oportunitat, per seguir reivindicant la força del món faller, la vida que oferix a la nostra comunitat, la riquea cultural que donem dia a dia, el motor econòmic que significa per ad esta terra. ¿Quan se donaran conte els organismes oficials? Crec, personalment, que ho saben, mes ni interessa ni ha interessat en els temps, perque el faller fa i calla, fa i calla… la nostra llabor com Interagrupació, és que el món faller deixe de callar i parle, que parle, i parlarà.
Se van centrar en Grans Events… anualment ya el tenim i és molt gran. Ningun dels realisats o dels que se realisen tindran mai l’impacte econòmic i social que tenen les falles. Tirem en falta alguna palmadeta en l’esquena ad este colectiu. Open de Tenis, Hipica, America’s Cup, Formula Un i atres tants… quants millons d’euros gastats i que per goig de quatre, estem pagant tots i pagaran els nostres fills. ¿I a les falles? Una aportació mínima de l’Ajuntament… i s’ha acabat. Ajuda que ve molt bé, clar està, pero ¿per qué no se junten tots els partits polítics, creant una justa finançació, perque no es muiga eixa gallina dels Ous d’Or que son les falles per l'economia de la ciutat i de la Comunitat? La nostra Generalitat, anualment en els seus presuposts deu incloure una cantitat econòmica digna pel més gran event anual que es celebra en la Comunitat, cantitat que facilitaria i molt adequar-se als temps, a modernisar-la, a conseguir seus (els casals), i així poder adequar-los a normatives i paliar les molèsties veïnals, a protegir la pirotècnia i als nostres artesans fallers que poc a poc van baixant la persiana i tancant i ningú s’implica en una ajuda més que necessària i a la vegada justa. Poseu-vos a treballar, crideu-nos i entre tots dignifiquem lo nostre, feu que es noten eixes intencions, de veritat, de colaboració.
Veïns, empresaris, fallers i sobre tot polítics, tots, siguen del color que siguen, blaus, rojos, taronges, morats, verts o grocs, pacte, unió i acorts per una realitat necessària i justa, oblidada per els segles dels segles. Les falles volem ser lo millor de la terra.
Els problemes enormes que este últim any hem tingut les falles en diferents organismes, esperem queden solucionats en breu. Se està treballant en ells i la comunicació és molt més fluïda que fa uns mesos. Si se nos sent, segur que donem solucions. Som i sempre hem segut festa de carrer i per això se generen molèsties i ho sabem, pero també recompensem a la ciutat en mils de llocs de treball, en ingressos econòmics i riquea cultural inigualable. Normatives que pugam complir, que nos donen alé i ens deixen respirar.
Per acabar la meua intervenció, un toc de sàtira fallera, de eixa poesia festiva que serà patrimoni també d’ací uns dies, escrita per un poeta festiu i bon amic de tots, Quique Almero.
UNS QUANTS QUINTETS.
d’Enric Vicent Almero i Zanón.
El meu amic Jesús, va demanar,
que faça una esceneta del que es veu,
i yo com tinc la gràcia de rimar
i no sé dir que no, vaig a explicar,
això que més me cou... per l‘altaveu.
Ho sent Raquel, ya veus, la poesia
que Ampar li dedicava a ta bellea,
per mor d'un compromís, que s'agobia,
va eixir d'un concurset de lletra pia
a un Institut d'Estudis... d'atra aldea.
Mes no et preocupes reina si eixa brossa
com se diu en les bases i es detalla,
al fi de tu no parla i lo que glossa,
és a un parot, petart o a una carrossa,
puix sol deu ser fallera la contalla.
Seràs des de fa molt eixa fallera,
al que el seu regidor llevà la rima,
això és pel que ara negue si adultera
les coses si un polític nos modera,
i que manco en deu falles no s'estima.
No vaig a recordar res d'eixa història,
de Ciscar, de Pujol i de Saplana,
que per foscs interessos i sa glòria,
la llengua d'esta terra en pepitòria
se van sopar, després cridant-se andana.
Tampoc vullc recordar eixa gracieta
que per les falles és eixa ordenança,
i que a la gent fallera ne té abstreta
puix si demanes pinta, tens peineta,
mes si eres Zombi pots anar de chança.
Si que em recordaré de Chimo i Moni,
i espere se'ns recorden de nosatres,
i no es facen l'egipci o babiloni
traent diners del nostre patrimoni,
tocant-nos ser això... i pagar els catres.
Tranquil senyor, vosté no desespere
que per fí ya li toca, president,
senta la veu del poble, senyor Pere
i no la d'assessors que per darrere
l'espenten cap a un toll... per accident.
Escolta als teus fallers que no som quatre,
i lliura’t dels que no te volen be,
d’aquells que fugen si hi ha que debatre,
i que en dogmes de fe, ne fan teatre,
i tindràs als fallers donant-te alé.
A tots fallers, vos tinc que demanar,
que feu millor falleta l’any vinent,
més foc, més llum, més banda per ballar,
més Play Back, més teatre, i més rimar
lloant als que no estan que és nostra gent.
D’ací felicitar als dos premiats,
i ya veus Pere, no som quatre gats.
